Trespams

Fa just una estoneta he fet l’anunci per Twitter de que ens han confirmat des del Parc Bit que podem disposar de la sala de formacio pel #creantbits el dia 15 de juliol a les 16:00.

Aprofitant que és estiu i fa molta calor, i la gent tampoc està per xerrades molt llargues, hem pensat que estaria bé fer xerrades curtes i d’un bon grapat de temes.

La primera per anar fent boca serà de Python. Una introducció als nousvinguts en aquest llenguatge que serveixi per perdre-li la por. En una horeta es pot veure bastant bé el llenguatge i tenir un idea suficient per poder seguir la resta de xerrades, o al manco per adonar-se de la potència que s’amaga darrera el llenguatges.

Estic a la segona tongada de beta-testers de Gondor un hosting per Django montat al núvol desenvolupat per la gent d’Eldarion.

L’aplicació vol simplificar la manera de desplegar les aplicacions Django a força de forçar una determinada configuració. És a dir, es simplifica el desplegament, però sempre que juguem amb les cartes que ens donen, que he de dir que no són dolentes.

La posada en marxa és senzilla, el programa que fa la interacció amb Gondor (una vegada t’has donat d’alta a la web) és un paquet que està al PyPi, així que és sols cosa de pip install gondor i gairebé ja pots començar a fer-hi feina.

Aquesta ha estat una setmana interessant de viure amb molts aspectes. És en setmanes com aquesta en que es justifica la decisió de fer-se autònom i muntar empresa pròpia. Tot i els riscs, els nirvis i l’estres, aquests tipus de coses difícilment passen si fas feina per un altre.

La primera notícia positiva va arribar dilluns, un client amb el que estam negociant refer-li la web ens amplia el projecte. Per mi és positiu surti el projecte o no, ja que implica que si es fa es podrà fer una feina molt més acurada i amb més possibilitats d’integració. Quan vàrem presentar el primer pressupost quedava coixa la part que ara ens han demanat ampliar, ja que quedava fora de l’àmbit del pressupost. Pareix que el client s’ho ha repensat i ho facem nosaltres o no, el projecte serà molt més complet i per tant amb moltes més possibilitats d’èxit en el que fa a retorn de la inversió.

El dimumenge em va tocar estar de president a una Mesa electoral de Binissalem. En altres eleccions havia estat d’apoderat en alguna taula, però eren poques hores. Estar de president implica estar en dança des de les 8 del matí fins que s’acaba el recompte i s’han entregat les actes.

Molts ho consideren una putada, però particularment, i encara que el dilluns no servia per res, ja que vàrem acabar prop de la una i mitja del vespre i sense sopar, vaig poder veure de primera ma el desenvolupament complet del procés electoral. És una experiència que trob enriquidora, tot i que l’organització de la intendència va deixar molt a dessitjar.

En altres apunts ja he posat damunt la taula l’estat de les passarel·les de pagament que tenim per aquestes contrades, amb una estètica i funcionalita dels anys 80 i amb una documentació que no s’ha actualitzat des del temps del Windows NT.

Avui un possible client ens ha demanat poder cobrar al client per plaços a partir de la seva tarja. Clar això significa quedar-se la tarja del client o bé que sigui el propi sistema de pagament que guardi la tarja i que després s’hi pugui poder tornar a accedir de manera segura. Després de tot el client ha vist com hi ha agències online que ho fan, o com Amazon es queda la teva tarja de manera que no l’has de tornar a picar, tot molt lluny de les funestes pantalles de la majoria de TPVs.

Aquest divendres passat hem finalitzat la mudança de l’antiga oficina d’APSL, 22 m² de l’Edifici Naorte del Parc Bit que teníem en règim d’incubació cap a la nova oficina, a l’Edifici NTIC, a 100 metres escasos, i ja de prop de 50 m². És una oficina compartida amb Pablo, de Pixelgrafic, no sé si se’n podrà dir co-working però la veritat que si assembla molt.

Encara ens quedaven un grapat de mesos en règim d’incubació al Parc Bit, però amb la incorporació de Juan (aka morenosan) ja ens tocava a poc més de 5 m² per barba i ens impedia rebre als clients i amics que ens venen a veure en condicions. Ara encara ens queda condicionar un poc més el nostre espai, ens falta encara una estanteria o dues i una taula, però temps al temps, el pressupost hi ha d’arribar i per ara era molt més necessari dotar a Juan de bones eines per fer feina, potser encara no tenim les estanteries, però Juan té un i5 amb 6 Gb de RAM i dos monitors de 23 polzades.

Arrel del darrer post s’ha establert un nou fil relacionat amb la conveniència o no de fer servir un ORM en les nostres aplicacions quan l’sql directe pot ser més eficient. En Jan Carreres, el “responsable” d’aquest article fa una sèrie d’apreciacions que crec que donen per un nou post, més que res per poder mantenir la discusió en baix el seu propi concepte.

Així doncs acomodeu-vos al seient, que començam …

A un twitt en Ricardo es queixava com una startup sols podia tenir un servidor de 100€. Quan he vist la quantitat he estat a punt de contestar-li que sí que se podia, però m’ha estranyat l’afirmació i he anat a veure el seu timeline del twitter. Allà ha quedat bastant més clar. Es referia que per estalviar 100 € a un servidor l’empresa que li feia la consulta estava gastant milers en administració de sistemes, intentant tunejar i posar pegats al servidor actual.

Aquests dies estic bastant engrescat i enfeinat amb projectes molt relacionats amb Python i Django. Per una banda estam definit i creant el que serà la segona fase del projecte Clickote, una aproximació simpàtica a les reserves d’hotel en la qual estam passant molt de gust fent-hi feina. Per una altra banda estam migrant un aplicació web feta inicialment amb ezPublish, un CMS dels de tota la vida, cap a Django.

Darrerament es parla molt del concepte d’obsolescència programada, que segons quins productes ja estan fabricats pensant que tindran una vida útil determinada i que a partir de cert temps hauran de ser reemplaçats per uns de nous.

En el món de la informàtica això ho vivim fonamentalment amb les impressores d’injecció de tinta (algunes marques tenen fama de crear aquesta obsolescència artificialment i no per desgast dels components), i làssers que obliguen a costosos cicles de manteniment. Però també vivim aquesta obsolescència en el món del ferro i dels sistemes operatius. Tradicionalment quan Microsoft treu una nova versió del seu sistema operatiu, el ferro que fa un parell d’anys era el millor del mercat ara ja no és capaç d’executar el nou sistema i obliga al seu canvi. D’Apple millor ja ni en parlam, el ferro és tan tancat que qualsevol cosa implica passar per caixa.