Trespams

Un dels problemes més importants del desenvolupament d’aplicacions web que necessiten suportar una gran quantitat de visités és el de decidir com es farà l’arquitectura de caché i quan i com s’invalida el contingut de la mateixa.

Al respecte he trobat dues presentacions realment excel·lents de la Djangocon:

• Scaling Django Web Applications
• Static Generator

Les dues són molt bones, però especialment us recoman la segona si voleu passar una estona divertida a més d’aprendre com funciona el tema de les cachés. Jared Kuolt broda una presentació plena d’ocurrències, dobles sentits i acudits freaks al mateix temps que aconsegueix introduir-nos en la problemàtica de les cachés.

Amb la nova versió d’Eclipse Helios vaig donar una nova oportunitat a aquest entorn de desenvolupament. A primer cop d’ull no hi ha cap novetat espectacular, més si un no es dedica a la programació Java. La primera cosa que sobta és que no duu suport nadiu per Python, ni tan sols com a resaltat de sintaxi. D’això ja n’estava acostumant versió rera versió, però donat la gran empenta de Python dels darrers anys, pensava que Eclipse ja ho hauria inclòs entre els llenguatges més populars. Les enquestes de popularitat es fan de manera ben estranya a ca’n Eclipse.

Pels qui no ho sabíeu aquest blog corria damunt una base de dades sqlite3. La base de dades és prou ràpida per les necessitats d’un blog com aquest, però té un emperò considerable: consumeix molta memòria comparada amb un mysql o postgresql. Quan el blog duia una parell de setmanes amb visites que consultàven molts apunts, sqlite començava a cachejar i el consum de memòria de l’aplicació del blog es disparava fins als 160 Mb, mass si ho comparam amb altres aplicacions tant o més complexes que executant-se amb Postgresql estàven entre 30 i 50 Mb. El consum de Postgres és una altra cosa, però com que es reparteix millor entre les aplicacions el resultat final és un estalvi de memòria.

M’agrada llegir, molt. M’agrada llegir novel·la, sobretot de ciència ficció, però també assaig divulgatiu i com no llibres d’informàtica, que són la meva afició i despesa més gran.

Sovint m’han dit perquè encara no tenc un lector de llibres electrònics. Podria contestar que per una cosa que s’anomena eròtica del paper, de que m’agrada la sensació d’espera que implica comanar un llibre i començar a fer-te la idea de quan arribarà, de si t’agradarà, de si complirà el que esperes.

Aquesta setmana he tocat molt poca cosa de Python i Django, el projecte que ens consumeix gran part del temps és una feina gairebé de rellotgeria però no és un projecte Python. Tot i això he fet servir Django per al prototipat d’algunes part de l’aplicació. És molt més senzill i ràpid muntar un prototip i fer-hi feina que tractar amb l’aplicació real, per molt que tenguem varis entorns de proves.

Avui precisament es complexien tres mesos des de que vaig deixar la meva antiga feina de cap de projecte web per TUI España (després a Hotelbes) per dedicar-me a un nou projecte: APSL.

És un bon moment doncs per reflexionar damunt el que suposa llançar-se a l’aventura en moments de crisi, sobre la constatació que les microempreses com nosaltres, tot i ser la gran majoria del teixit empresarial, ho tenen molt complicat pere accedir a ajudes i subvencions, però sobretot fer palesa la pau mental que et dóna fer el que t’agrada.

Avui he tingut una interessant conversa telefònica, una mini-consultoria d’una hora podríem dir, com a presa de contacte per a un projecte que sembla força interessant i ambiciós.

Com és habitual una de les preguntes ha estat per què Python i no PHP? La veritat és que no hi ha una resposta única, sempre depèn del projecte. No hi ha una tecnologia única que encaixi a tots els projectes i sempre s’ha d’avaluar bé. Però quan el projecte no té únicament una vessant web, les possibilitat de que Python encaixi millor són més altes. Després de tot Python és un llenguatge de propòsit general, que ha demostrat les seves capacitats amb branques tan diferents com la programació web o el càlcul numèric, passant per la generació de gràfiques científiques i el control de robots.

Aquesta setmana al grup de Django hi havia una interessant discussió damunt la idoneïtat de Django per una startup. Bàsicament la discussió girava entorn de la tecnologia, i de com si imposam una tecnologia al proveïdor aquest la posarà com a excusa si el projecte fracassa o no s’entrega a temps.

Per mi això vol dir una cosa: si hem d’encarregar quelcom a un proveïdor ens hem d’assegurar que farà el que toca. És a dir, si ja d’entrada et diu “nosaltres no feim feina amb la tecnologia xxx i ho faríem millor amb yyy” doncs la millor opció crec que és anar cap a un altre proveïdor.

La ponència va començar amb uns minuts de retard, la cortesia típica per a que la gent acabi d’arribar, minuts abans en Joan Barceló em va presentar a José Barato, d’Atos Consulting i férem un cafè, descafeinat, això sí, que els moments abans de parlar ja duc una bona embranzida com per apujar-la més amb la cafeïna.

A la sala poc menys de 60 persones. Algunes cares conegudes: Suki, JoanMi, Pau, Joan Carbonell, … Potser hi ha més gent que conec, però en Joan Barceló ja m’està presentant i no tinc temps de fixar-m’hi massa. Paraules afalagadores de Joan, no sé si les meresc, però encara així són benvingudes.

El divendres vinent particip en la xerrada El lado humano del software, encara estic acabant de perfilar la xerrada, però com diu el títol parlaré de la gestió de projectes fent servir programari obert.

Tanmateix m’agrada el títol de la xerrada, ja que no vull parlar de com fer servir un o altre programa, sinó anar indicar quins problemes ens trobam en la gestió de projectes de programari i com hi ha programes de codi obert que resolen el problema, i ho fan des d’una vessant orientada a les persones i al grup de desenvolupament.