Trespams

Aquests dies he estat llegint “The Software Craftsman” de Sandro Mancuso en l’edició en paper de Parson Addison-Wesley. És un llibre d’aquests que pots disfrutar de tenir-ho en paper, l’edició està molt cuidada i fa molt bon llegir.En aquest llibre Mancuso ens explica la seva visió del que és un artesà del software, un mestre d’aixà, si voleu, hi ho fa molt bé. Hi ha alguns capítols que aporten poc, però la majoria ens ajuden a entendre la idea.M’agrada com Mancuso posa el focus en el propi desenvolupador com a responsable últim de la seva carrera profesional i de la seva formació. Ser un artesà no implica tant ser un expert sino un actitud davant la professió.

L’administració pública està fent moltes passes per digitalitzar-se, per a que els ciutadans no ens haguem de desplaçar-nos a fer alguns tràmits i això és molt d’agrair.

El problema que hi ha és quan l’administració electrònica no funciona. Planes obsoletes que no funcionen amb els darrers navegadors, signatures electròniques que requereixen fer un master en informàtic i ni tan sols així consegueixes que et funcioni. On veus que s’ha pensat en el compliment de la llei: “ens hem digitalitzat” però no en l’esperit: “hem de donar servei al ciutadà i fer-li la vida més fàcil”.

Una de les coses “bones” d’estar aïllat a casa és que estic dedicant molt més temps a le lectura que abans. El temps és pràcticament el mateix, però vaig decidir que el temps que no dedico a anar a la feina ho dedicaria a llegir, i clar, una vegada comences i segons sigui el llibre fa mal deixar. Així que he aparcat un poc les sèries de Netflix.

En aquesta ocasió un llibre de divulgació econòmica “Think like a Freak” dels autors de Freakonomics, un duet d’economista i periodista que conten històries molt bones per fer-nos entendre aspectes econòmics de la vida quotidiana.

El 8 de febrer vam cel·lebrar la tercera edició de les Django Girls a Mallorca. Hem anat canviat el nom, de la primera Django Girls Palma a les dues darreres, ja amb el nom de Django Girls Mallorca.

Cada any n’aprenem un poc més d’organitzar aquest tipus d’events, però cada any hi ha sorpreses noves, no passa res, és la vida, i amb això com amb la informàtica i la programació ens anam adaptant a les necessitats del moment.

El 16 de febrer de 2019 es va celebrar la segona edició del Django Girls a Mallorca. Aquesta vegada la vam anomenar Django Girls Mallorca, per allò de canviar un poc i també per fer-ho extensió tant a la ciutat que l’acollia com a tota l’Illa.

En sóc organitzador junt amb N’Antònia Tugores d’aquest event. Iniciativa que sorgí en una d’aquests converses d’avió, tornant d’una PyconES, on n’Antònia i jo ens demanàvem què podríem fer per fomentar la participació de la comunitat Python a Mallorca i a més fomentar i atracar el coneixement de la programació entre les dones. Unes Django Girls! En veníem d’unes jornades així!

T’has plantejat alguna vegada què significa ser un programador senior? O dur gent? Què vol dir això de dur gent, quines implicacions té?

Na Camille Fournier en aquest llibre intenta respondre a aquestes preguntes, centrant-se en les empreses tecnològiques o de base tecnològica.

El títol fa referència a la carrera professional, des del programador junior, a responsable tècnic, cap d’equip fins a arribar a CTO. Ens fa cinc cèntims del que significa passar a tenir responsabilitats de gestió a la gent que ve (venim) del món tècnic.

Segurament tots haureu sentit parlar del principi de Pareto, una regla empírica, un patró que apareix sovint en la distribució d’una qualitat o un objecte material, de manera que s’observa que sols un 20% de la població concentra el 80% d’aquesta qualitat o propietat.

El llibre ho duu un poc més enllà i ens explica com aquest patró es reprodueix en altres aspectes de la vida, com la productivitat, l’economia, les relacions socials, la felicitat, els amics i la feina. Ens proposa concentrar-nos en aquesta 20% de coses que ens aporten el 80% i determinar quin és aquest 80% que ens aporta menys en aquelles activitats que fem.

En Pau Rul·lan i jo sovint llegim llibres semblants i li he d’agrair que me deixàs aquest llibre. Factfulness és un llibre ple de dades i gràfiques que ens ajuden a veure que tenim moltes mancances de percepció, que el món està molt millor del que ens pensam, o millor dit, que encara que algunes coses estiguin malament hi ha una lenta però contínua millora.

L’autor ens descriu en deu capítols deus instints o percepcions que tenim, fruit de la comunicació que ens arriba així com de la nostra herència ancestral:

Fa gairebé set mesos que no m’hi poso amb el blog. He anat llegint llibres i tenc pendent fer-ne el comentari, m’ajuda a fixar en la memòria el que he llegit al mateix temps que esper que ajudi a algú més a interessar-se pel llibre en qüestió.

Però la veritat és que no em veia amb massa ànims. Un tema personal, un problema familiar que ha requerit la meva implicació, i d’aquest que no haurien de passar crec que m’ha afectat més del que hauria. Ja ho diuen que tu pots triar els amics però no la família. A mi es veu que me passa això. Però bé, després de dur gairebé dotze anys enquistat el problema s’ha resolt gairebé totalment. Per una part ha servit per a constatar que les relacions amb una branca de la família difícilment s’arreglaran mai, però per altra haurà servit per retrobar-me amb una cosina amb la que havia perdut el contacte des de feia molt de temps. Hem de ser positius!

Aquest pont tenia ganes de llegir i escriure. Potser a altra gent per carregar piles li va bé anar de viatge o sortir de marxa. A mi me va bé lo del “nesting” i no tenir la necessitat social “d’haver de passar-m’ho bé”. He pogut sortir a sopar amb amics i conèixer-los millor i això m’encanta, però bàsicament he dedicat aquest macro pont per casa.

Tenia pendent de llegir aquest llibre de Johanna Rothman. Aquesta autora té força llibres dedicats a la gestió de projectes, però en aquests va un pas més enllà i ens introdueix en com gestionar la munió de projectes que podem tenir en una organització. Com classificar els projectes segons el valor que aporten a l’empresa, en definitiva com crear, ajustar i gestionar la cartera de projectes.