Trespams

Estar en la zona és estar en el nirvana de la programació, a l’estat mental en que les idees passen a línies de codi, on els dits es mouen pel teclat en un flux constant i quasi hipnòtic.

Estar a la zona no és fàcil però sortir-ne sí. Estar a la zona enganxa, de manera que una sortida de la zona sobtada sovint va seguida d’uns minuts de mala llet, dirigida contra el responsable d’haver pertorbat l’estat mental per excel·lència del programador.

En Corey Goldberg escriu al seu blog damunt la llista de llenguatges de programació que coneix, amb la qual cosa ha iniciat un memme? ;)

La cosa està en llistar els llenguatges de programació en el que un se n’ha desfet en un moment o altre de la seva vida. És a dir, no val dir que un coneix el llenguatge Petito si no ha passat de “hello world”.

En el meu cas i per ordre cronològic

Al blog de Carlos Blanco, en l’apunt realmente necesitas un inversor hi vaig trobar una frase que diu Aconsejo a los emprendedores que busquen inversión que primero se planteén si “¿Quiero ser Rey o Quiero ser Rico?“.

Estic traient la frase de context i no es ben bé la situació en que ens trobaríem, però crec que val la pena reflexionar-hi.

Quan hom munta una empresa ho fa amb una visió del que vol que sigui l’empresa, però sempre amb la sana intenció de poder-hi viure. Es a dir, fer pasta és una dels objectius de tota empresa mercantil, però això no lleva que a més hi pugui haver un objectiu social diferent.

Avui he actualitzat AppfuseDjango per a que funcioni amb la darrera versió de Django.

Darrerament hi ha molts canvis a Django, ja atracant-se a la versió 1.0, i alguns d’ells són incompatibles amb les versions anteriors.

La idea de l’aplicació és que servesqui de punt de partida per altres aplicacions i com a codi de mostra per a la gent que està començant amb Django. El tutorial de Django està força bé per començar, però després, quan has de fer una aplicació amb manteniments, internacionalització, etc. es queda un poco curt. No hi ha res a dir, l’objectiu del tutorial és ensenyar i el d’una aplicació com AppfuseDjango l’objectiu és ser un punt de partida.

Dissabte vaig rebre una nova remesa de llibres de ca’n Amazon. El dólar encara està força baix i tenia ganes de lectura. Els darrers que vaig comanar han resultat ser força bons i encara me’n queda algun per acabar del tot, però aquests dies em torna fer ganes llegir damunt un dels aspectes de la informàtica més interessants que hi ha: les persones.

De fet hi ha un nexe comú en tota la remesa de llibres és que no són llibre excessivament tècnics, com sí ho era l’altra remesa i sí són llibres on el component fonamental és la gent, els programadors i tècnics. Hi ha llibres generalistes on el tema principal també són les persones i les seves motivacions, fish y quien se ha llevado mi queso serien uns dels més coneguts, però per be o per mal la gent tècnica té/tenim altres motivacions, som diferents de la mitjana de la gent, més introvertits, més donats a la lògica, més intel·ligents, més guapos, més calentorros, millors amants… i els llibres que tracten dels grups de tècnics, de les seves anècdotes i vides van sovint molt més enllà de faules damunt formatges i peixos.

Aquesta és la traducció del títol de l’apunt que fa Allan Packer, Are Propietary Databases Doomed on fa una més que interessant reflexió damunt el paper de les bases de dades lliures davant les bases de dades propietàries, i les pràctiques d’empreses com Oracle i IBM que fan que cada cop més gent es plantegi migrar cap a solucions no propietàries.

La tria de la base de dades està molt relacionada amb conceptes com la hipoteca tecnològica i l’escalabilitat, i l’efecte es tant més fort quan l’aplicació a desenvolupar ha de tenir un component web orientat al B2C. El que en un moment donat era una decisió de tipus “salvar el cul” i apostar per una base de dades propietària, davant l’èxit d’utilització del producte es converteix en un maldecap, ja que la suposada escalabilitat de la solució demostra no ser-ho tant en quant els beneficis se n’aniran darrera les llicències. Potser la tecnologia és escalable, però el cost no, i no tan sols això, sinó que ens condiciona l’elecció de hardware des del moment que la llicència va per processador, o el fabricant canvia la llicència per poder treure més suc del fet de tenir-nos fermats.

I fa un calor que no vegis, tot i això vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una reunió, on se’ns comunicà una notícia llargament esperada per alguns, on l’ambient va ser d’allò més gèlid. Ara per ara classificaré la notícia dins l’apartat de moviments relacionats amb la fusió, i ens queda estar a l’expectativa del que pot passar a partir de setembre. No deixa de sorprendre’m que encara que no pugui anticipar massa coses sí que estic copsant el tempo.

Al blog de Marcelo Ramos he trobat un apunt amb aquesta imatge

que pareix que prové de makeuseof.com. Una troballa prou divertida de Marcelo. :)

El de l’arbre de Nadal m’ha fet especial gràcia, ja que a l’oficina hi ha una divertida anècdota amb un rack de comunicacions i un arbre de Nadal com a protagonista.

Endevinau que s’havia desendollat per encendre els llums de l’arbre? … Sí, això mateix!

Benvolguts amics, coneguts i saludats,

Aprofitant la calor, la benentesa, i la moguda de Django estic aprofitant per retocar el sistema de trackbacks del blog.

Estic abusant un poc de la confiança i fent proves a altres blogs a més del meu, per veure si hi ha problemes.

Si veis alguna cosa rara, trackbacks que venen de trespams amb poc sentit o antics, perdonau-me, estic abusant de la vostra confiança i amabilitat. Procuraré no fer massa destrossa, i no cal dir-ho, esborrau el que convingui.

Django camina amb passes fermes cap a la versió 1.0, impulsat per la gent que vol una versió estable amb totes les millores actuals. S’ha definit tot una sèrie d’Sprints per a impulsar el desvenvolupament, anar integrant les millores ja provades i tancar tickets d’error.

En el procés hi ha tot un conjunt de decisions que s’han de prendre i que trenquen amb la versió estable anterior. Els canvis a Django són força graduals, i gairebé no trenquen mai les coses d’una manera bèstia, és veritat, les aplicacions deixen de funcionar, però és relativament senzill arreglar les coses si un ha anat seguint la branca de desenvolupament.