Trespams

Avui he acabat el darrer capítol del llibre d’Steve McConnell. El llibre prometia i he de dir que no està malament. Recull els conceptes bàsics de l’estimació de projectes i dóna molta bibliografia i temes per a aprofundir en els conceptes en els que McConnell sols entra de passada.

El llibre, a l’estil dels millors de McConnell es bo de llegir, i en aquest pareix que ha evitat entrar en fórmules o la part més dura de l’estadística, com si li fes un poc de por l’adagi de que per a cada fórmula perdria un lector. Això li lleva un poc de profunditat al llibre, però les referències incloses al manco poden servir de guia al lector que vulgui aprofundir més en aquests temes.

Un dels darrers projectes en el que estic implicat és una web a mig camí entre d’imatge i d’utilitat, que ha de premetre a l’usuari que la visiti conèixer els productes que oferta una de les marques de l’empresa. Per les raons que siguin, la direcció va decidir que del desenvolupament de l’aplicació se n’encarregàs una empresa externa i encarregar-me a mi la gestió tècnica.

La cosa està en que els productes a mostrar s’han de carregar a una base de dades mitjançant un backoffice propietari de l’empresa encarregada del desenvolupament. Amb la qual cosa tenim que el desenvolupament final són dues aplicacions: el backoffice per carregar les dades de producte i la part de presentació que s’ha de nodrir d’aquests productes per fer la web.

Entre lectura informàtica i programació aquestes vacances he mirat de trobar un grapat d’hores per a la lectura lleugera. En aquest cas d’un llibre que vaig comanar del Circulo de lectores

La pesca del salmón en Yemen Paul Torday Ed. Circulo de Lectores Traducció: Luis Murillo Font

El llibre és amable de llegir, cautivador en alguns aspectes i proper a la crua realitat política actual en altres. Tracta de la consecució d’impossibles, com la de la introducció de la pesca del salmó a un país com el Yemen. Té aquell puntet filosòfic que et fa pensar, però poc més. És un relat ben embastat, construït a base de cartes, e-mail i escrits al diari personal del protagonista, la qual cosa ens atraca als seus pensaments més profunds.

El 2007 ja fa les darreres i és temps de recapitulació i de pensar en quins són o poden ser els objectius pel 2008. La llista de propòsits convé que no sigui massa llarga, ja diuen que qui molt abraça poc estreny, però sí que convé que sigui ambiciosa, que motivi a fer coses.

Per mi el 2007 ha estat potser un any que podríem classificar de transició, han passat moltes coses i una de les més importants, que afecta a l’estabilitat laboral tindrà continuïtat dins el 2008 (esper!), dins l’àmbit tècnic el 2007 ens va permetre definir com seria l’arquitectura que volem utilitzar, i que també esperam que exploti dins el 2008. Supòs que per més d’un també ho haurà estat de transició, no oblidem que el 2007 ha estat any electoral i al Govern de les Illes i a molts d’ajuntaments s’ha canviat de color polític.

No, no he tret una travessa de futbol, tampoc hi jug, així que seria un poc difícil, però l’alegria de veure un 14 no sé si serà comparable.

La cosa va anar així: se’n va demanar fer un resum que comportava fer una consulta d’agrupació a la base de dades més gran que tenim en Postgres, ja n’he parlat altres vegades.

Era una consulta damunt camps no indexats, així que ja vaig suposar que torbaria un poc, després de tot la darrera vegada que la vaig consultar una de les taules implicades tenia gairebé un mil·lió de registres.

Hi ha uns tipus de projectes, normalment petits, que serveixen per provar nous conceptes i idees, que els anglosaxons, sempre tan ocurrents amb els noms, anomenen projectes mascota: els pet projects.

Aquest tipus de projectes estan molt lligats als programadors que els fan, se’ls agafa “carinyo”, a força de bregar amb ells provant noves idees. Els pobres però, també solen ser un conjunt de pegats, ja que no es caracteritzen per una arquitectura ben definida i elegant, sinó per ser un conjunt de proves de concepte i de noves rutines que el programador vol provar.

Si no fos pels edificis hauria dit que era la foto de l’entrada del metro de Palma d’Asima.

click to enlarge

L’altra dia a un dels fòrums on hi estic subscrit un dels participants em va demanar de publicar una oferta de feina per a un lloc de programació en Java/J2EE. L’oferta era per un lloc de feina a Sevilla i a més de l’experiència en programació J2EE el candidat tendria

“como responsabilidad el análisis y diseño orientado a objetos, patrones de diseño, modelado de bases de datos, integración de aplicaciones, gestión de rendimiento y profiling de aplicaciones, así como de calidad de procesos de desarrollo.”

Acab de rebre tres llibres que vaig comanar fa poc menys de dues setmanes a ca’n Amazon. Pareix que la rapidesa en l’enviament no ha estat casualitat, sinó que comença a ser una constant.

Això de que el dolar estigui tan baix està acabant amb la meva economia, veus un llibre interessant, mires el preu a Amazon i al canvi surt molt bé, però clar, per un no s’ho paga fer una comanda, així que hi poses també aquell altra que veres l’altra dia i ja que hi som ….

Tret del llibre Software requirements,

L’analista és la persona que ajuda als qui han demanat el projecte [1] a trobar la diferència entre el que ells diuen que volen i el que realment necessiten.

[1] stakeholders a l’original

M’ha feta gràcia la definició perquè és quelcom que sovint és perd al rol d’analista. L’analista ha de poder dir la seva en el projecte, proposar solucions, millores i expressar sense por el perquè troba que el que s’està demanant no funcionarà, o no és necessari.