Trespams

Demà partesc cap a FITUR a primera hora del matí i fins pràcticament a darrera hora de la tarda. FITUR és un bon lloc de trobada per veure com està l’estat de la tecnologia en el món turístic, fe contactes i com a punt comú de reunió.

La fira coincideix amb el llançament d’un nou portal B2B que ens ha tengut fent feina a les totes els darrers dies. Aquesta vegada pràcticament sols hem tengut tres setmanes per enllestir-ho tot. I encara així el resultat és bastant acceptable. En aquests casos sempre hi ha d’haver un compromís entre el que a un li agradaria, el que pot tenir i els desitjos del client intern que té la seva pròpia idea del que ha de ser l’aplicació.

Doncs això, d’entre totes les propostes d’innovació, millora i nous negocis que s’han presentat a l’empresa per la que treball el nostre grup ha quedat el segon, la qual cosa implica un viatge als Estats Units pels quatre integrants del grup. Encara no tenim més detalls del premi, però un viatge a veure món sempre és interessant.

Com que no conec en profunditat la proposta guanyadora, no puc dir si ens mereixem o no el segon lloc. El que si sé es que ens ho passàrem d’allò més bé redactant la proposta: fer un canvi tecnològic cap a veu damunt IP (VoIP) canviant les centraletes propietàries per centraletes basades en Asterisk. potenciant de passada les noves oportunitat que presenta aquesta tecnologia: teletreball, lloc de feina mòbil, gestió integrada de les cridades, independència del proveïdor, …

Aquesta setmana hem tingut a la feina l’avaluació del rendiment. Aquesta avaluació, si es fa bé, representa un bon moment i una bona excusa per parlar amb tranquil·litat de com et veu a tu el teu cap, tractar de punts forts i punts febles amb l’esperit de millorar.

No entraré massa a valorar el procés d’avaluació, però si ja de partida la premissa és que algú que ho faci molt malament no traurà una nota tan baixa com es mereixeria i que la nota més alta sols està reservada a les elits, doncs pareix que de partida ja no és estadísticament significatiu.

Estic subscrit a un lloc d’aquests de comunitats virtuals anomenat XING, no és cap cosa de l’altra món, però té una interfície que està prou bé. El seu model de negoci es basa en serveis de pagament opcionals i alguns d’ells l’invaliden un poc com a comunitat vitual, especialment si no et deixa estar en contacte amb la gent per e-mail si no pagues, però té de positiu que pràcticament no hi ha spam.

En la literatura de gestió de projectes és habitual trobar-nos amb el concepte d’hores-home per expressar la unitat de mesura de projectres, com a una unitat que expressa el temps necessari per a desenvolupar un projecte. Així 100 hores-home indica que el cost de projecte seria equivalent al de 100 hores d’un sol programador.

El problema de les hores-home és que es presten a confusió quan el nombre d’hores-home passa cap a gent no tècnica, que té que aprovar un pressupost o dir en quant de temps s’ha de fer un projecte.

Aquestes darreres setmanes m’estic retrobant de nou amb la programació i estic disfrutant de programar com feia temps que no ho feia. La programació amb Python des de sempre ha estat molt divertida i entretinguda, però fins ara no havia estat tan divertit programar amb Python per la web.

Django, el bastiment de programació que estam fent servir ens permet un temps de desenvolupament molts curts i gairebé tot el que hom vol fer està a mitja hora de programació. L’he comparat amb coses semblants que hem fet en Java i hi ha una diferència en alguns casos del 800%. Força important com per a no tenir-ho en compte. La combinació Python+Django+mod_python+Postgres permet fer en poques hores el que en un entorn de desenvolupament normal en Java duria dies, i fer-ho de manera que segueix havent-hi el millor de la part de desenvolupament Web Java: una clara separació entre les capes de persistència, negoci i presentació.

Avui hem fet una volta amb la família per Baleart, una mostra de no sé ben bé què. Inicialment pensava que era una fira d’artesania balear, però m’he trobat que hi havia des de mostres d’artesans fins a artistes d’aquí i d’allà i negocis varis que poc tenen a veure amb l’artesania.

Allà m’he trobat amb Paco Pol, el meu amic sabater. Bona gent En Paco, però veure’l m’ha fet pensar en el concepte que tenen els nostres governants del que és artesania balear. No sé si el pa gallec o les faves asturianes ho són artesania balear, ves a saber-ho!

Avui he rebut els llibres que vaig comanar en previsió a les properes festes nadalenques. Cada un aprofita les festes com pot i vol i a mi m’agrada dedicar-les entre altres més clàssiques com la família a la lectura. Aquest cop he pegat d’informàtica pura i dura, en previsió de la targeta de compra que l’empresa ens regala cada any i que se n’anirà cap a lectura lúdico-festiva.

Ara per ara sols he fet una petita ullada:

Ahir vaig comprar l’edició castellana de la revista Dr. Dobb’s. Una revista que ja duu molts anys al mercat i que sempres s’ha caracteritzat per tenir molts bons articles. Ara feina temps que no la comprava ni en anglès i la veritat és que la compra m’ha decebut bastant.

En les compres anteriors la revista tenia força articles i poc publicitat encoberta de productes. En aquest número hi ha més “ressenyes de productes” que articles, i per mi això li treu valor a la revista. No perquè les ressenyes no siguin importants, sinó perquè o bé es fan en profunditat o bé bastaria fer-les en la secció de breus.

Després del cansament i falta de temps que ha suposat poder arribar a temps amb la nova imatge de la web d’UltramarExpress i la seva presentació a la World Travel Market m’he pogut retrobar amb la lectura.

Feia quinze dies havia rebut el libre Economia Freaky, de Levitt i Dubner, ediat per La Campana. El títol en sí és xocant, com ho pot ser el contigut del llibre, però jo no diria que és freaky, és potser provocador, sí, però més aviat diria que és economia per la ciència de la vida.