Ahir fent zapping vaig veure que a TV1 posaven asesinos, justament vaig arribar en el moment en que la protagonista, informàtica ella i amant dels moixos enviava un e-mail. No record exactament l’adreça però me’n vaig estar de notar el .cat com unes cases que apareixia. Un domini que tot just s’ha concedit i ja apareixia en una película americana del 1995 ;)
A mi em va fer gràcia la cosa com també em fa gràcia l’humor gruixut, la sàtira i l’humor fi. Sempre m’han agradat les vinyetes de “El Dios” de’n JL Martín a El Jueves, la sàtira política dels ninots del Plus, ara Canal 4 i no puc ententre la que s’ha montat per quatre dibuixos i poc sentit de l’humor, com no sigui que algú ha vist la oportunitat d’escalfar més l’ambient. M’ha agradat molt (llevat de la darrera frase, que ho espenya un poc) la reflexió damunt l’humor i aquest fet que he llegit a La Carcel de papelEl que no se’ns ha d’escapar, però és que la gent fanàtica és afortunadament una minoria: sorollosa, exhaltada i amb instints homicides potser, però no per això s’ha de menystenir el paper que fan les religions a la nostra societat, o la llibertat que pot tenir cada un per practicar la que més li convingui. El que també s’ha de tenir clar que aquesta llibertat religiosa implica que no hi pot haver imposicions ni coaccions de cap casta, llavors ja no es tractaria de fe, es tractaria de por i quan es tracta de presionar a la gent amb la por les coses acaben malament i sovint que més el pateix és la llibertat individual.
[Continuar llegint ...]