Trespams

Estic conent!

Hem acabat el nostre primer gran projecte de desenvolupament en forma d’aplicatiu web. L’aplicatiu gestiona l’inventari telefònic, l’inventari informàtic, les peticions de feina, les de material, la comptabilització de despeses i un bon grapat de coses més.

Des de l’inici del projecte a ara han passat poc més de quatre mesos. L’equip ha tingut incorporacions i baixes, com tot bon projecte i tot i les dificultats afegides de ser el primer projecte d’aquestes característiques que es feia a la casa en n’hem sortit d’allò més bé diria jo.

Peopleware de Tom DeMarco i Timothy Lister va de la gestió de projectes de programari i de la gestió de les persones que han de dur a terme aquests projectes. Trob que és una lectura totalment recomanable per tots aquells que ens dedicam a això del desenvolupament de programari, tant si tenim responsabilitats de gestió de projectes com si no.

Llegint Peopleware un se n’adona que potser aquests darrers anys hem estat cercant la bala de plata als llocs equivocats. Brooks al seu llibre The Mythical Man-Month diu que no existeix tal cosa, que no hi ha sol·lucions màgiques que ens resolguin el problema de la crisi de programari, una crisi de productivitat, tot hi ha que dir-ho.

PeopleWare és un llibre escrit per Tom DeMarco i Timothy Listener. En Steve McConnell els cita freqüentment al seu llibre Rapid Development, d’aquí que quan vaig veure que havia sortit la segona edició vaig comanar-la.

Com que l’he rebut avui sols he tingut temps de fullejar-lo, però per ara el llibre pinta bé. Són una sèrie d’històries que ajuden a la gestió d’equips de programació, de manera que puguin ser més eficients, més productius i a la vegada tenir contenta la gent que els forma (anava a escriure membres contents, però a aquestes hores …).

En els temps dels llenguatges Turbo (Turbo Pasca, Turbo C, Turbo Basic) els programadors estàvem sols. Davant una situació d’enrocament el millor era anar a fer una volta, prendre un cafè, comentar-ho amb els companys i si així encara no es sol·lucionava la cosa millor tornar a començar de nou.

Record quan vaig compar una de les meves primeres llibreries de programació. Prometia integrar-se amb el meu llenguatge de programació (aleshores el Turbo Pascal 6.0) i accedir sense problemes als formats de bases de dades més populars. Malhauradament no va ser així, hi havia molts de problemes ja que la llibreria estava pensada per C i no acabava d’anar fina amb Pascal. Imaginau-vos les hores de proves infructuoses sense saber si estava fent quelcom malament o era una errada de la llibreria. Al final desesperat vaig escriure una carta al fabricant que dos mesos després em va enviar un joc de disquets amb la nova versió de la llibreria que arreglava aquell maleït problema.

Segurament hi haurà aplicacions que faran servir algunes característiques avançades d’Oracle per funcionar (carregant-se de pas la portabilitat entre base de dades, tot hi ha que dir-ho) o bé amb volums de dades de que necessitin un sistema de fitxers que sols Oracle pugui entendre o manejar. No ho sé, jo encara no m’he trobat cap cas en que la utilització d’Oracle com a base de dades per l’aplicatiu fos una condició indispensable.

Avui és el segon dia de feina. La tornada no ha estat tan feixuga com jo m’esperava, feia molt de temps que no podia gaudir de quinze dies seguits de vacances i ja havia començat a oblidar els horaris que imposa la feina. A mi m’agrada fer feina de tard: programar, llegir, escriure… Pareix que tot va millor quan no fa sol i no hi ha ningú ja als carrers.

Avui fa deu anys a aquestes hores em vaig casar al pati de l’Ajuntament de Binissalem. La gràcia de tot això és que encara hi estic casat! :) Entre mig dos dels projectes més interessants i que encara estàn en procés: En Toni, quatre anyets ja, i En Jaume que tot just n’ha fet dos.

A diferència dels projectes de programari que sovint acaben tard els nostres dos projectes han estan d’allò més puntuals. Fins i tot en el cas d’En Toni hi va haver un avançament de gairebé tres mesos. Això demostra que complir els plaços és important i és convé no quedar-se curt ni passar-se de llarg ;)

Avui he llegit al java hispano que s’ha alliberat la versió 1.0 d’AjaxTags, una llibreria de tags per agilitar la creació d’aplicacions que facin ús de la tecnologia Asynchronous JavaScript and XML (AJAX).

Darrerament estan sortin moltes coses ralacionades amb aquesta tecnologia, que ha estat present des de ja fa anys al món d’Internet, però que per uns motius o altres no havia acabat d’emergir. Supòs que veure la gent de Google fer vigueries amb el Gmail ha ajudat bastant a que la gent del carrer ens n’adonem de les possibilitats d’aquesta tecnologia.

Avui he començat amb les especificacions de la comptabilitat. He obert un wiki i he començat a redactar les especificacions i crear els diagrames d’anàlis. Crec que la tecnologia està prou madura per permetre fer una aplicació comptable que pugui competir amb rapidesa i agilitat amb les aplicacions client servidors clàssiques. Obviament podrà competir amb les contapluses de torn sense cap problema.

Hi ha projectes de comptabilitat lliure ja en el mercat, en un ja hi vaig estar involucrat i ara vull fer-ne un que agafi les idees que he anat recolling al llarg dels anys, tant en projectes personals com a les distintes feines que he fet. A més he d’aprofitar un poc el TFC de la UOC que vaig fer damunt usabilitat en programes comptables.

El regal de la comunicació és un llibre de Sebastià Serrano editat per Ara Llibres, cent vint-i-sis pàgines a doble espai i tipus 12 d’un llibre de butxaca i fàcil lectura. Les idees que exposa Serrano en el llibre són molt interessants, però com ell reconeix als capítols introductoris el llibre és un refrit de la lliço inaugural del curs de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives sobre Comunicació no verbal en cures pal·liatives i això és nota tant en l’estil de l’obra com en moltes de les frases i exemples que posa, molt més orientades a un sector professional concret que a un públic generalista.