Trespams

Fa estona que tenc ganes de fer una aplicació de gestió amb Python, així com a prova de concepte i per passar-m’ho bé programant.

Una de les coses que més m’aturen és el tema de la persistència. Ja sabeu, al final les aplicacions de gestió han de volcar les seves dades a una base de dades i això fa que es tengui que escriure i mantenir força codi SQL.

Darrerament he estat llegint molt damunt Java i hi estic començant a fer feina professionalment. Quan estàvem montant l’arquitectura que faríem servir per les aplicacions també va sorgir el problema de la persistència. Llavors una de les opcions que més m’agradaren per la seva potència i simplicitat va ser l’Hibernate.. Aquest bastiment de persistència m’agrada molt i fa que una de les tasques més propenses a errors i més tocacollons com és el d’escriure i mantenir codi SQL estigui molt més controlada.

L’altre dia em vaig rompre les ulleres i vaig anar a una coneguda tenda prop d’uns també molt coneguts grans magatzems de Ciutat per a que me posassin un vidre nou. Vaig aprofitar per comprar-ne unes de recanvi, és la segona vegada que me passa això de fotre un vidre i sempre quan més falta em fa.

La cosa és que ahir vaig anar a recollir les noves ulleres i vaig aparcar als grans magatzems. A la secció de novetats vaig trovar Un matemático inverte en la bolsa de John Allen Paulos.

Aquest darrers dies sou molts les que m’heu comentat que a l’empresa on faig feina havien posat un anunci per un lloc idèntic al que estic ocupant actualment.

Bé, primer de tot he dir que gràcies per l’interés :)

El món turístic a mi m’agrada molt, gairebé tant com la informàtica, i això crec que es deu a que és un món canviant, que es va adaptant a les noves necessitats dels usuaris i dels clients.

Després de quatre anys i mig d’obres, retards i paperassa per fi ha arribat el dia d’anar a la nova casa. Tanmateix després de tant de temps podríem dir que més que il·lussió és necessitat. Aprofitarem aquestes festes per fer la mudança i anar-hi a viure, així que si em cercau d’aquí poc ja no em trobareu pel Ramon Llull, sinó pel Camilo José Cela.La veritat és que m’agradava més el nom del primer carrer. A Cela no li tenc gaires simpaties i el que he llegit d’ell és molt avorrit. Tampoc és que hagi llegit massa a Ramon Llull, però que voleu que us digui, em cau més simpàtic.El que si que me n’estic adonat és de la gran quantitat de coses i papers que hom va acumulant, “per si un cas”. Canviar-se de casa té de bo que comences a fer neteja i desfer-te de coses inútils. Per les estanteries encara pul·lulen manuals de MS-DOS 3.0 o de Wordperfect 4.2. Me n’adon que ja tenc una edat :)A llarg dels anys he anat acumulant prop d’un miler de llibres, molts dels quals són d’informàtica. Es poden veure les diverses etapes per les que he passat com a lector informàtic. Al principi comprava llibres per aprendre a fer anar programes concrets, darrerament ja els compr més genèrics i amb un temps de vida més llarg. Per exemple, tenc una bona col·lecció de llibres damunt Delphi, la majoria sobre la versió 3, i els darrers llibres que he comprat són gairebé tan antics com els de Delphi en quant a l’edició, però perfectament actuals: Surviving Object-Oriented Projects d’Alistair Cockburn n’és un bon exemple.Tot i això hi ha vegades que convé comprar llibres més especialitzats, junt amb aquest vaig rebre L’Hibernate in action dedicat al bastiment de persistència Hibernate. Ho vaig comprar com a una forma de donar suport al desenvolupament d’aquest projecte a més de per aprendre’n més i m’he trobat que és una bona inversió. Els capítols introductoris dedicats als problemes del pas del model orientat a objectes al model relacional són d’una gran claretat. Una lectura totalment recomanable per aquells que us trobeu en aquesta situació, faceu servir Java i Hibernate o no.Res, a embalar més coses…

Es ben curiós comprovar com a la premsa especialitzada cada cop apareixen més anuncis de Microsoft esbombant que el seu programari privatiu té un costs de propietat menors que Linux. Normalment quan hom fa publicitat d’aquesta és perquè veu que el competidor està guanyant terreny d’una manera clara i constant. Que Microsoft es tengui que gastar els calerons fent propaganda de les seves solucions no deixa de ser divertit, ja que ens permet demanar-nos si no estarien millor invertits millorant les seves “solucions” informàtiques.

Aquests dies amb tanta festa, on tot va a mitja marxa he tingut un poc de temps per dedicar-me a un parell de temes pendents que tenia: els testcase fent servir PyUnit i la seva integració amb Eric, un IDE per Python que faig servir quan program en aquest llenguatge per Linux; i també el tema de la introspecció per Python.

Fa temps que vull posar en marxa un projecte de programa de gestió per Linux fent servir Python, les llibreries PyQt, Eric, CVS, … Ara per ara estic mirant maneres de resoldre el tema de la persistència, de manera que el codi que es tengui que escriure sigui el més net possible. No és tot escriure codi en aquesta vida, després s’ha de mantenir, i si hi ha una bona estructura darrera doncs les coses són molt més fàcils.

És curiosa la vida i cada cop estic més convençut de que es mou en cercles. Quan vaig acabar l’EGB a Alcúdia, vaig voler seguir els estudis a San Francesc d’Inca, ja que els meus millors amics anàven a estudiar-hi. Allà vaig conéixier molta gent, i en concret un al·lot, en Joan de Sineu, que com jo no anava del menjador del col·legi i es duia el dinar de casa.

Aquests dies he estat jugant un poc amb l’Scribus. un programari d’autoedició per Linux. La veritat és que m’ha sorprés agradablement el programa, ho havia provat feia uns quants mesos i hi s’ha produït un canvi considerable: és molt més estable i funcional.

Supòs que la gent que es dedica professinonalment a l’autoedició hi trobarà a faltar moltes coses (o potser no) però jo per exemple ho trob molt més complet que algunes versions de Ventura Publisher o Quark que vaig provar fa un grapat d’anys, i les meves necessitats d’autoedició no han canviat gaire.

Doncs ha resultat que el costipat que arrossegava es va complicar i enlloc de un simple refredat ha derivat en una pmeumonia.

Ja tenc uns abdominals explèndits de tant de tossir, una tossina de ca d’aquelles que fan por. En aquests casos agraeixes els antibiòtics que hi ha al mercat. El que fa fredat, però, és comprovar-ne la llista de possibles efectes secundaris. Bàsicament ve a dir que et pot pegar de tot si prens les pastilles, però tu estàs tan fotut que tant et fa.

L’altra dia una amic em va demanar ajuda per instal·lar un segon disc al seu PC. Té Windows 98 instal·la i fa servir el PC bàsicament per dur una comptabilitat, per la qual cosa fa servir ContaPlus.

Després d’instal·lar el nou disc, tornam a arrancar l’ordinador per veure que tot funciona i vaig provar el Contaplus. El panel de gestión o com putes li diguin es va negar a arrencar “posiblemente se haya desinstalado” em mostra per pantalla.