Trespams

Avui toca una batalleta. No volia fer l’apunt per no contar les penes, però una piulada de Joan Collet i David Abril sobre que els hotelers illencs inverteixen 10.000 milions a Mèxic enlloc de fer-ho per aquí m’hi ha fet pensar.

La veritat és que quan veig el complicat que em resulta a mi, que sols estic al capdavant d’una empresa petitona que funciona gairebé com una cooperativa, fer qualsevol cosa que tingui que veure mínimament amb l’administració, no vull pensar el que deu passar algú que vulgui fer una inversió que suposi moure paperassa a dojo. No vull entrar en casos de il·legalitats ni en les consideracions, que hi han de ser, de protecció del territori. Sols pens en tot el que costa poder obrir un nou negoci, o contractar encara que sigui un simple becari a la universitat. Des d’aquest punt de vista entenc perfectament que la gent cerqui llocs on la seva capacitat d’inversió no es vegi esvaïda per la burocràcia sense fi.

Aquesta setmana m’he trobat en una situació on pots veure la diferència entre fer feina amb un llenguatges com Python i un bastiment com a Django, vers fer-ho amb altres tipus de bastiments (sí Rails, t’estic parlant a tu) amb distinta filosofia de feina i de com s’han de fer les actualitzacions.

Rails i Django són cosins germans. Els dos van intententant agafar el millor que té l’altre. Permeten desenvolupar aplicacions web amb molta rapidesa i són molt divertits per fer-hi feina.

Entram al novembre i deixam enrere un mes d’octubre un tant estrany. Puc dir que ha estat un mes divertit, amb alguns projectes nous molt interessants, però encara així l’he trobat un període de transició, d’espera. Quelcom que normalment passava a l’estiu i que ara pareix havers-se mogut fins l’octubre.

MongoDB

En l’aspecte tecnològic hem fet servir molt MongoDB, amb la qual cosa puc dir que s’ha aprofitat el curs online de 10gen. MongoDB és molt divertit per fer-hi feina. Te permet atracar-te al tractament de dades des d’una altra perspectiva, pensar a nivell de document i no a nivell de relacions entre taules. El projecte en sí no és de bigdata, però sí un projecte on MongoDB i encaixa molt per la pròpia estructura de dades que es fan servir.

Fa unes setmanes se’m va presentar la possibilitat de plantejar un projecte nou. Ja sabeu els que em llegiu per aquí que per APSL el que fem és normalment de servei tecnològic, d’acompanyant als nostres clients que volen fer alguna cosa al món d’Internet i/o necessiten suport de sistemes Linux.

De tant en tant ens aventuram a fer alguna cosa pròpia, com Propietariosonline, o spokenpic amb Ricardo, però hem de reconèixer que la part de comercialitzadora no és el nostre fort. A una empresa de 8 persones (8 de vuit tios deia @morenosan al Twitter) on no hi ha cap comercial, doncs la veritat és que trob que massa i tot fem. Per una part m’agradaria poder desenvolupar alguna cosa i comercialitzar-la, però per l’altra també trob que potser perdríem l’esperit que ens fa idonis per acompanyar a projectes d’altra gent. Focalitzar-nos en un projecte propi més enllà de la millora tecnològica contínua que procuram fer per donar servei als clients, potser ens allunyaria dels objectius de l’empresa.

Estam de festa a Binissalem, bon moment per prendre’s una pausa i escriure un poc. Com ja podeu veure aquest blog té fonamentalment una vessant de xafarderia, tant tècnica com personal. Sovint em deman si hauria d’escriure un apunt o no d’alguna cosa i la majoria de vegades no ho faig pensant que segurament no interessarà a ningú. Així que quan ja hi ha massa coses acab amb un apunt com aquest, un tant inconnex, amb moltes coses i massa llarg pel que és un lector típic. Si us avorriu em sap greu.

Ahir divendres, 26 de juliol, a la sala de formació del Parc Bit vam tenir una nova edició del creantbits. Pels qui no sabeu que és, podríem dir que és una trobada que organitzam la gent d’APSL per xerrar de temes que ens interessen i a la que convidam amics, coneguts i frikisme en general. La sala és petita, amb capacitat per 25-30 persones, el que fa que la trobada, a més del caire informal que té, no imposi tant a la gent que ha de parlar. No hi ha tarima, no hi ha separació entre qui parla i qui escolta, sols gent explicant una cosa i gent que vol saber.

No sóc massa amic dels mòbils, no sé perquè, manies supòs, però sempre han estat unes andròmines que m’han donat problemes: descarregar-se a la butxaca, activar-se quan no s’haurien d’haver activat, se’ls acaba la bateria quan no tens cap endoll a mà, …

La cosa va començar a canviar un poc amb els smartphones, això que un mòbil se sembli cada vegada més a un ordinador té el seu què, i de fet amb el meu primer smartphone, un HTC Magic la cosa va anar la mar de bé.

L’altra dia de pagès al Twitter vam estar discutint alguns amics sobre la conveniència o no de desenvolupar un framework de programació web. Que si així pots controlar més el que fas, que si tot estarà més optimitzat i farà just el que vols, … Collonades!

Ups! Me pareix que he tornat a ser políticament incorrecte, ja em perdonareu. Però aquesta és una de les típiques discussions xerrades entre informàtics i programadors, junt amb la tendència a proposar una eina totalment diferent quan algú diu que fa servir un programa o llibreria i està fent ja la tasca.

Pareix que el temps passa volant, ja que fa gairebé un més que vaig escriure el recopilatori d’abril i ja tot just acabam el mes. Serà que és veritat allò de que quan tornam vells el temps pareix que fa més via.

La veritat és que feia dies que volia escriure un apunt, ja que aquest mes de maig ha estat força interessant, tant per bé com per malament, tot hi ha que dir-ho.

Ahir vaig acabar de llegir “El japonés que estrelló el tren para ganar tiempo” de Gabriel Ginebra. Segons el subtítol intenta explicar el perquè ens tornam incompentents i com evitar-ho.

Ho vaig comprar en la seva edició Kindle, per poc més de 5 Eur. L’edició en sí es un poc descuidada, sovint no veus on comença un subcapítol i sembla que hi ha una línia desconnexa de la resta, la qual cosa resulta un tant molesta a l’hora de llegir.